La seva lírica, de forma clàssica i precisa, gira a l’entorn de la seva vida amorosa: Vecer (‘El vespre’, 1912), C'otki (‘El rosari’, 1914), Anno domini MCMXXI, (1921). Després d’un llarg silenci, reprengué, amb motiu de la Segona Guerra Mundial, la publicació de poemes patriòtics i, el 1950, sobre la pau.