Ensenyà teologia a les universitats de Montpeller i de París, i escriví diverses obres didàctiques. Com a poeta és autor de l’al·legoria De planctu naturae (1160-70) i de l'Anticlaudianus (1183), que influïren sobre el Roman de la Rose, sobre Dant i sobre el Llibre de Fortuna e Prudència de Bernat Metge, entre d’altres.