Alain

Émile-Auguste Chartier
(Mortagne-au-Perche, Orne, 3 de març de 1868 — Le Vésinet, Seine-et-Oise, 2 de juny de1951)

Pseudònim del pensador francès Émile-Auguste Chartier.

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París. Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica. Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements. Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista; s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals. Com a pensador fou famós pels seus Propos, uns 5 000 articles publicats des del 1908, primer a La Dépêche de Rouen, i després a la Nouvelle Revue Française, editats posteriorment en nombrosos reculls. Entre les seves obres més directament filosòfiques cal destacar Mars ou la guerre jugée (1921), explicació de la seva experiència a la guerra, Système des beaux-arts (1920) Les idées et les âges (1927), Idées (1932) i Histoire de mes pensées (1936).