Fou secretari general de la Unión Nacional i ingressà després al Partido Liberal de Moret. Ministre de finances del govern Romanones (1916), presentà a les corts un projecte financer que trobà l’oposició de la burgesia industrial catalana per tal com exigia una tributació especial per beneficis extraordinaris de guerra. El 1918 fundà la Izquierda Liberal monàrquica i s’enfrontà amb Cambó dins el govern Maura. Exiliat a París durant la Dictadura (1923-30), tornà i rebutjà l’oferiment d’Alfons XIII de substituir el general Berenguer. Proclamada la República, s’afilià al Partit Republicà Radical de Lerroux i presidí les corts durant el bienni 1933-34. Emigrà a l’estranger abans del 1936 i a partir del 1945 residí a la Península en diverses ocasions.