En 1534-36 visqué a València, on es relacionà amb els músics de la cort del duc de Calàbria. Organista de la catedral de Barcelona (1558-82), de la qual fou també canonge (1559), formà diverses generacions d’organistes i gaudí d’un renom considerable. Amb l’orguener Pere Flamenc restaurà l’orgue de la seu de Barcelona (1538-40) i construí els de Santa Maria del Pi (1540) i de la seu de Vic (1542). La seva obra comprèn dos volums de madrigals sobre texts de Petrarca, Ausiàs Marc, Joan Boscà i altres autors, conservats incomplets: Odarum spiritualum... liber secundus, 1560, i Odarum (quas vulgo madrigales appellamus). Compongué també dues ensalades (El bon jorn i La lucha, 1581), el motet O crux fidelis i dos tientos per a teclat (1557). El seu nebot i deixeble Lluís Ferran i Ferrament (Barcelona segle XVI), compositor, el succeí com a organista a la seu de Barcelona.