Vicenç Albertí i Vidal

(Maó, 1786 — Maó, 1859)

Dramaturg, poeta i erudit.

De família de propietaris rurals, dedicà tota la seva vida a escriure i a estudiar, i coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives. Bona part de la seva obra sembla haver-se perdut. A la Biblioteca de Catalunya es conserven còpies manuscrites de les adaptacions fetes en 1815-29 de cinc obres de Carlo Goldoni, dues de Pietro Metastasio, dues de Molière, una de Beaumarchais, una de V. Rodríguez Arellano i una de Leandro Fernández de Moratín: escrites en prosa, l’acció hi és transposada a Menorca, els noms són canviats i determinats detalls són acomodats a l’època i al lloc de la representació. La mateixa biblioteca conserva també tres entremesos que semblen originals (L’amo i el criat en la casa dels vins generosos, anterior al 1816; El criat de l’obligació, 1824; El borratxo corregit, anterior al 1826), excel·lents petits quadres de costums a la manera de Molière i de Goldoni. Albertí escriví en català literari, bé que amb algunes característiques dialectals, evidents sobretot en els personatges populars. Les obres citades foren repetidament representades a Maó almenys fins a mitjan s XIX. Traduí en alexandrins apariats L’Alonsíada (Maó 1818), poema escrit en castellà per Joan Ramis. La seva obra erudita, testimoni dels coneixements humanístics de l’autor, és escrita en castellà (Diccionario de un lector, 1r vol 1818, vols 2-9 inèdits).