Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck. Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo, i fou autora de La música contemporània (1974), traduïda a diversos idiomes; Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" (1975), amb Roger Alier; Història de la música catalana (1985); Pau Casals, una vida musical (1985); Mil anys de música catalana (1991), Mozart, un genio musical (1993) i Conchita Badía, 1897-1975. Canción de arte (1997), amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de Falla.
Col·laborà també en obres col·lectives enciclopèdiques, especialment en la Gran Enciclopèdia Catalana, de la qual fou cap de la secció de música, i de Los grandes compositores, de l’editorial Salvat. Cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia (1974), fou directora del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya del 1983 al 1993.