Formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan s XV, partidària d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme. L’actitud i l’obra d’Alcanyís fou decisiva per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia a la universitat (1501-02). Fou autor d’un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, aparegut vers el 1490 (reeditat el 1914), probablement la primera obra mèdica impresa a València. Una composició poètica seva en català figura en Les trobes en llaors de la Verge Maria (1474). Condemnat a mort com a judaïtzant, fou cremat viu després de tres anys de presó.