La meitat del terme municipal és dedicat al conreu de tarongers i a l’horta baixa; l’àrea d’aquesta augmenta contínuament, després de les gelades de l’any 1956. La resta és ocupada pels conreus de secà (garrofers, oliveres, vinya de moscatell i ametllers). La terra de conreu, que és molt repartida, és explotada directament pels propietaris. La ramaderia i una determinada activitat industrial (serradora, mobles, etc.) completen les activitats econòmiques. La població s’ha doblat des del 1900, amb un fort creixement entre els anys 1960-80. La vila (8 505 h [2006], alcassers; 29 m alt.) és situada a la dreta del barranc de Picassent, a 1,5 km de la vila d’aquest nom, de la qual depengué eclesiàsticament fins al 1784. Era població de moriscs; el 1609, poc abans de llur expulsió, tenia 70 famílies morisques, i el 1620 tenia només 35 cases habitades. Esdevingué baronia (baronia d’Alcàsser); el palau baronial, bastit, probablement, sobre una antiga fortificació islàmica, fou transformat en casa de la vila. L’església parroquial de Sant Martí fou acabada el 1805 i el 1819 hi fou afegida la capella del Sant Crist de la Fe, talla de fusta que és objecte d’una especial veneració.
