Capità del regiment de cavalleria de la Reina, prengué part a la conspiració de Valladolid (1809) i a les juntes secretes de Querétaro i de San Miguel (1810). Fou un dels caps de la insurrecció antiespanyola amb Hidalgo i Allende. L’endemà de l’aixecament (15 de setembre de 1810) fou nomenat president de la junta de San Miguel i dirigí una part de l’exèrcit insurgent. L’any 1811 l’exèrcit fou derrotat per les tropes reialistes de Calleja a Aculco i a Puente Calderón; en la retirada cap al nord, Aldama fou fet presoner a Acatita de Baján, juntament amb els caps de la insurrecció, i afusellat.