Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi (1840-42). Col·laborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili. En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară (1855), que propugnava la independència dels principats. Obtingué càrrecs polítics diversos (ministre d’afers estrangers, 1859; ambaixador a París, 1855). Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor (‘Poesies populars romaneses’, 1852-53), i com a poeta aconseguí d’equilibrar el seu Romanticisme amb un cert classicisme en el recull Pasteluri (‘Pastels’, 1875). Escriví un bon nombre d’obres teatrals, principalment comèdies: Iaşii în carnaval (‘El carnaval a Iaşi’, 1845), Chiriţa în Iaşi (‘Chiriţa a Iaşi’, 1850) i drames històrics: Despot-Vodă (‘El príncep dèspota’, 1879), Fîntîna Blanduziei (‘La font de Blandusia’, 1884). L’any 1878 guanyà, a Montpeller, la copa d’argent del Felibritge amb la seva poesia La Gent latine, traduïda després al provençal per Frederic Mistral.