Intervingué en la guerra russoturca (1877-78) i a la russojaponesa (1904-05), en la qual assolí el grau de general. Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional (març-maig del 1917) i més tard bé que per molt poc temps durant el mandat de Kerenskij. Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics (1917-18). Fou nomenat (1918) membre del directori d’Ufa (govern provisional antibolxevic organitzat per membres de l’assemblea constituent), però morí al cap de poc temps.