Dividida en Alt Alentejo (actualment districtes de Portalegre i d’Évora) i Baix Alentejo (actualment districte de Beja i un terç del de Setúbal), constitueix un peneplà amb una alçada mitjana de 200-300 m; hi destaquen la serra de São Mamede (1 025 m) i la serra d’Ossa (698 m). Els rius s’agrupen en quatre conques: la del Tejo, la del Sorraia, la del Sado i la del Mira. El clima és continental i la vegetació típica és formada per alzinars i suredes. Poc poblada, hi predomina la propietat latifundista amb el conreu extensiu de cereals. Hi és important la ramaderia porcina i ovina i el cabrum. L’Alentejo tingué un poblament prehistòric molt important a les primeres èpoques dels metalls, amb una de les concentracions de monuments megalítics més grans de tot l’Occident. Fou habitat després pels lusitans i a l’època romana fou comprès dins la província de Lusitània. Les dues ciutats més importants foren Pax Iulia (Beja) i Liberalitas Iulia (Évora), que conserva un temple romà. Ocupat pels àrabs, el país fou conquerit per Alfons I de Portugal, que s’emparà d’Évora el 1169 i de Beja el 1185, i per Alfons II (Alcácer do Sal, 1217).