Estudià a Harrow i a Sandhurst. Serví a França durant la Primera Guerra Mundial i formà part de l’exèrcit letó en la lluita contra l’URSS. Del 1932 al 1938 comandà les tropes del NW de l’Índia. Durant la Segona Guerra Mundial, com a lloctinent general, manà el primer cos d’exèrcit i organitzà la defensa i, més tard, l’evacuació (1940) de Dunkerque. Al març del 1942 es traslladà a Birmània, on dirigí la lluita contra els japonesos, però al cap de pocs mesos fou enviat a l’Orient Mitjà. Fou ajudant d’Eisenhower en les campanyes de Tunis, de Sicília i d’Itàlia (1943), i el 1944, després de la caiguda de Roma, assumí el comandament de les forces aliades a la Mediterrània. En acabar la guerra, esdevingué governador del Canadà (1945-52) i més tard ministre de defensa (1952-54) al gabinet Churchill. Publicà unes memòries (1962).