Alföld

Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.

Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’al·luvions; les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims al·luvials o de la descomposició de la vegetació. La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria. El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis; amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint ocasiona inundacions. El sòl fèrtil, juntament amb el clima sec, determina que l’Alföld sigui una regió eminentment cerealística (moresc, blat, civada i ordi); els conreus de patata, lleguminoses, pastures i hortalisses en complementen l’economia agrícola.