Fill de Ferran I i d’Isabella de Chiaramonte. Essent infant, prengué part destacada en les guerres externes i internes del regne; tingué un paper assenyalat en la reconquesta d’Otrant als turcs (1481) i es destacà per la duresa de la repressió contra els barons napolitans. Quan Carles VIII de França envaí Itàlia amb la intenció de conquerir Nàpols, Alfons envià un estol sota el comandament del seu germà Frederic; fracassat l’atac a Portovènere, conquerí Rapallo, però la flota napolitana hagué d’abandonar-la en arribar les forces del duc d’Orleans. Davant la defecció d’alguns grans barons i conscient de la seva impopularitat, el sobirà abdicà en el seu fill Ferran II. L’any 1477, Alfons havia arribat a Barcelona a cercar la nova reina de Nàpols, la infanta Joana d’Aragó.