La geografia
S’estén sobre la plana litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió. El vell Alger turc s’aixeca sobre una acròpolis dominada per la Casbah o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port. Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé totes de construcció anterior a l’any 1870 i la densitat de població assoleix aquí xifres elevadíssimes. Els barris nous de tipus europeu sorgiren a un i altre costat d’aquest nucli central, seguint el litoral. Al sud de la Casbah es troba el centre comercial i administratiu, que s’engrandí molt entre les dues guerres mundials, fins a absorbir el municipi de Mustafà i unir-se al de Hussein-Dey, municipi de fàbriques i magatzems, que inclou el centre industrial i comercial d’El-Harrach. Als vessants dels turons es troben els barris de bidonvilles o barraques, testimonis de la immigració motivada pel desenvolupament industrial. Al nord de la Casbah hi ha el barri de Bab-el-Oued, en part industrial i en part residencial. Centre d’una important comarca vitícola, la ciutat té gran part de la seva activitat econòmica lligada a la viticultura. Principal centre industrial d’Algèria, té una indústria molt diversificada: alimentària, metal·lúrgica, mecànica (muntatge d’automòbils Renault), química (superfosfats i altres adobs, antibiòtics), refineria de petroli, dues centrals tèrmiques, una central que distribueix el gas dels jaciments saharians de Hassi-R’mel i una fàbrica de ciments. El port d’Alger, el primer del país, exporta vins, fruites i verdures primerenques, cereals, suro, minerals de ferro i fosfats; importa principalment maquinària i productes químics. És també escala carbonera. Capital política i administrativa, és centre d’ensenyament superior: Universitat d’Alger. És nus de comunicacions vers Tunis, Orà, Constantina i altres ciutats. Aeroport internacional.
Edificis històrics i monuments
De l’antiga ciutat romana queden pocs vestigis. Al segle XIX foren descobertes restes de muralles, mosaics, fragments d’estàtues i nombrosos sepulcres, que es conserven al Musée Stéphan-Gsell. La ciutat musulmana, amb el recinte fortificat de la Casbah, és del període de dominació turca. La gran mesquita d’Alger (1096), el monument més important, és un edifici del tipus almoràvit, influït per la mesquita de Còrdova. Consta d’onze naus, de les quals la central és més llarga i conté el miḥrāb en un extrem. Els altres edificis religiosos són posteriors al segle XVI, i són inspirats pels models turcs d’Anatòlia. Posseeix també nombrosos palaus, alguns convertits en edificis públics. La ciutat moderna ha sofert un gran desenvolupament; el 1931, Le Corbusier redactà un pla d’ordenació urbana. El Musée des Beaux-Arts conté pintures de Delacroix, Chassériau, Renoir, Bonnard, Matisse, etc., i una noble col·lecció de bronzes. Hi ha també d’altres museus: el Marc-Riant, d’història, i el del Bardo, de prehistòria i etnografia.
La història
Fundada al segle X pels berbers al lloc de la romana Icosium, cap al 980 esdevingué un centre comercial molt actiu. Aquest fet, unit a un desig de tipus religiós, explica la intervenció de certs pobles, entre ells, la dels catalans en temps de Jaume I i Jaume II. El 1494 Alexandre VI conferí als aragonesos el dret de conquerir Alger. Al segle XV la ciutat es convertí en refugi dels moriscs expulsats de la península Ibèrica. Des d’aleshores, i especialment a partir de l’ocupació dels Barba-rossa (1516), esdevingué un dels principals focus de la pirateria, la qual amenaçà la Mediterrània occidental, sobretot el Principat, les Balears, el País Valencià i el regne de Granada. El 1541 Carles I hi féu una expedició, però fracassà. Als Països Catalans també s’organitzaren expedicions de corsaris, de les quals destacaren les empreses d’Eivissa i les accions del menorquí Antoni Barceló, el qual bombardejà la ciutat d’Alger el 1783. La pau d’Alger, signada tres anys més tard, obrí la Mediterrània al comerç català. Conquerida pels francesos el 1830, Alger, capital de la colònia d’Algèria, es convertí, a partir del 1880, en un gran port i centre financer i en un important mercat de vi. Durant la Segona Guerra Mundial fou quarter general de les forces aliades al N d’Àfrica i del 1943 al 1944 seu del comitè francès d’alliberació nacional. A partir del 1954 i fins a la independència d’Algèria el 1962, fou un dels principals focus de la rebel·lió algeriana.