El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà; és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir. La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó. L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats. Els principals conreus de secà són oliveres (que dominen tota la vall), cereals i arbres fruiters (cirerers, presseguers, pereres). El regadiu ocupa 40 ha dedicades principalment a cereals, arbres fruiters i hortalisses; aquest regadiu és molt antic i utilitza l’aigua del barranc del Baladrar, però principalment la de les fonts que baixen de les muntanyes. La propietat de la terra és molt repartida. L’activitat industrial és limitada a molins d’oli i la típica indústria de la fusta de lledó. La població ha disminuït considerablement des del començament del s. XX: el 1981 tenia una tercera part de la població del 1900; l’emigració s’ha dirigit principalment a Barcelona i, secundàriament, a València. El poble (286 h agl [2006], algimians ; 490 m alt.) que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, al peu d’un turó, vora el barranc del Baladrar. D’origen islàmic, la seva població musulmana hi restà després de la conquesta cristiana fins a l’expulsió dels moriscs del s. XVII; fou repoblada el 1610 per Pedro de Urrea amb 27 famílies cristianes, en gran part navarresos i, la resta, de la vila veïna de la Pobla d’Arenós.
Algímia d’Almonesir
© Fototeca.cat