De família grega cristiana, a 13 anys fou raptat i venut com a esclau al bei d’Egipte, Ibrāhīm. Es convertí a l’islam i aviat aconseguí el favor del bei, que l’alliberà. En morir Ibrāhīm començà a intrigar per tal d’arribar al poder, i el 1766 s’apoderà del govern. S'independitzà pràcticament del soldà de Turquia i, després de consolidar la seva posició militar i política amb una sèrie de reformes, començà un programa d’expansió territorial (en poc temps aconseguí de posar sota el seu control la major part d’Aràbia) i d’aliances (negociacions amb Venècia i Rússia). Durant l’ocupació de Síria fou fet presoner (1773) a Eṣ-Ṣâlhiya (NE del Caire). Morí poc temps després, possiblement emmetzinat.