Diputat a corts (1884) pel partit conservador, l’any 1898 passà al senat com a representant de Lleida. Fou alcalde de Madrid (1900), ministre de finances (1901), d’instrucció pública (1902), d’agricultura (1903) i d’estat (1907). El 1919 formà un govern de coalició entre liberals, monàrquics i conservadors, el qual s’adherí a la Societat de Nacions, creà el Tercio de Extranjeros i secundà el bloqueig que els aliats decretaren contra la Unió Soviètica, malgrat les protestes dels republicans i dels socialistes. Dimití el 1920, desbordat pels fets esdevinguts arran d’una vaga de ferroviaris i minaires asturians. Després de l’assassinat d’Eduardo Dato (març del 1921) formà una altra vegada govern, de marcada tendència conservadora, però hagué de dimitir a l’agost següent a causa de les desfetes militars d'Annual i Monte Arruit.