i clamor d’Almacelles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

clamor d’Almacelles

Riu
Noguera
Curs d’aigua en part canalitzat format al terme d’Albelda (Llitera), vora el terme d’Alfarràs (Noguera).

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi. La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge (especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant). Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga. Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’Almacelles. El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià (el qual separa de la Llitera i dels municipis de llengua castellana d’Esplucs i Bellver de Cinca), i, al curs final, passa prop del límit entre els termes de Saidí i de Fraga, al Baix Cinca; aquesta fou la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó establerta el 1305 per Jaume II, en aprovar l’annexió feta pels aragonesos del territori comprès entre el Cinca, el límit meridional del comtat de Ribagorça i la clamor d’Almacelles, territori que inclou els actuals termes municipals de Tamarit de Llitera, Albelda, el Campell, el Torricó, Sant Esteve de Llitera i Saidí, de llengua catalana, i els de Montsó, Alfàntega, Puidemoros (en castellà Pueyo de Santa Cruz ), Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca, Bellver de Cinca i Oso, actualment de llengua castellana. Juntament amb aquest sector foren també annexades a Aragó la Fova de Terrantona i les valls de Belsa i de Gistau i el comtat de Ribagorça, però per a aquest fou creat, el 1322, un règim especial. A la fi del s. XVI, en canvi, Fraga, situada a l’esquerra del Cinca i de la clamor d’Almacelles, fou encara annexada al regne veí. Aquest curs d’aigua rep, també, els noms de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.

Col·laboració: 
MxC

Llegir més...