Francesc Almela i Vives

(Vinaròs, Baix Maestrat, 1903 — València, 1967)

Poeta erudit i periodista.

Estudià lletres a la Universitat de València, fou director dels darrers números de “Taula de Lletres Valencianes”, de la col·lecció “Nostra Novel·la” (1930-31) i director numerari del Centre de Cultura Valenciana. Entre els seus llibres de versos cal esmentar: L’espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). És autor de nombrosos treballs d’erudició, que després del 1939 sovint són en castellà: La catedral de Valencia (1927), El bibliógrafo Justo Pastor Fuster (1945), El editor don Mariano de Cabrerizo (1949), Valencia y su reino (1965).