És un important port de pesca (2% d’Espanya). Centre administratiu i comercial. L’activitat industrial és poc important (química, materials per a la construcció, alimentària). L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies (exportació de minerals i fruita). El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys. Aeroport.
A la darreria del s. VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient. El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà (891-892) amb 15 naus, fet que provocà un acord comercial. El 955 fou saquejada per una esquadra siciliana enviada pel califa fatimí al-Mu'izz. ‘Abd al-Raḥmān III en féu el centre marítim del califat. Al s. XI esdevingué capital d’una taifa (regne d’Almeria), dominada pels reis de la taifa de València i per la família dels tugíbides Banū Sumadi. Convertida, amb Mallorca, en centre i refugi dels pirates musulmans que flagel·laven les costes mediterrànies de Barcelona a Gènova i Pisa, i ambicionada per Alfons VII de Castella, aquest aconseguí que les tres potències marítimes esmentades, comandades per Ramon Berenguer IV, l’ataquessin per mar mentre Alfons VII, ajudat per mercenaris d’altres regnes, ho feia per terra. La presa de la ciutat, esdevinguda el 17 d’octubre de 1147, tingué molt de ressò: un poema llatí contemporani n'estengué el renom. Però el califa almohade ‘Abd al-Mu'min i el rei independent de València Ibn Mardaniš l’atacaren per mar i terra el 1157. Alfons VII no pogué defensar-la i caigué altre cop a mans dels àrabs. Fou ciutat de gran activitat mercantil i industrial fins al s. XII; d’aquesta època conserva una forta alcassaba, amb muralles que baixaven cap a la ciutat, i vestigis d’habitatges al barri de La Chanca, i d’una mesquita dels segles X-XII a l’església de San Juan. Jaume I i l’infant Pere hi feren incursions vers el 1266. Pel tractat d’Alcalá de Henares (1308), Ferran IV de Castella cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el regne d’Almeria, a compte de la sisena part del de Granada. L’any següent, Jaume II posà setge a Almeria sense prendre-la, però en tragué profit econòmic. La ciutat no fou conquerida, finalment, fins el 1489 per Ferran II i Isabel.
La catedral, amb aspecte de fortalesa, fou construïda en gòtic tardà (1524-43), però els portals són renaixentistes (1550-73) i foren dirigits per Juan de Orea, autor també de la torre de l’església de Santiago. A partir de la conquesta cristiana, i especialment després de l’expulsió de la població musulmana, la ciutat desaparegué. L’esplendor aconseguida al s. XIX correspongué a l’extracció de plom a la serra de Gádor. El Museo Arqueológico té gran interès pels seus fons prehistòrics procedents dels poblats de Los Millares i d’El Argar.