Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills. Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu. La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052. El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II. Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern. Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc. Les paries que Ramon Berenguer I cobrava dels taifes sarraïns serviren per a anar adquirint amb Almodis una sèrie de castells de tot Catalunya de les mans de senyors poderosos, i també per a comprar els drets dobre els comtats de Carcassona i Rasès i d’altres comtats menors i abadies veïnes. Sembla que Almodis presidí, amb el seu marit i el legat papal Hug Càndid, l’assemblea del 1064 per a preparar la croada contra Barbastre i l’establiment de la pau i treva, nucli dels futurs Usatges. Que el prestigi d’Almodis fou gran ho prova la carta que li adreçà el rei moro de Dénia ‘Ali ibn Muǧāhid, on la tracta de “regina preclara i gloriosa”. Contra els drets del fill gran de Ramon Berenguer I, Pere Ramon, tingut de la primera muller Elisabet, Almodis pretengué successió comtal a favor dels seus dos fills. Pere Ramon, sentint-se postergat, assassinà personalment la seva madrastra. Tot i la poca simpatia que a Roma tenien envers Almodis, Gregori VII condemnà el parricida. Pere Ramon s’endinsà per terres ibèriques, on morí abans que el seu pare. L’herència d’Almodis, que no havia deixat testament, passà indivisa als seus fills bessons.
Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona...
©
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.