El terme és totalment pla, situat a la dreta del riu d’Alcoi, eix de la Safor. El regadiu ocupa la totalitat del terme, i és regat a través de la séquia comuna de Gandia i de diversos pous; té una comunitat local de regants anomenada de Sant Abdó i Sant Senén. La propietat és molt repartida, bé que hi ha també jornalers. Pràcticament el conreu únic és el taronger (180 ha); hi ha magatzems de condicionalment de fruita i empreses exportadores. L’activitat industrial és important: indústria derivada de l’agricultura (farinera), de la fusta (mobles, persianes), de la construcció (rajoles); la més important és la indústria tèxtil, amb una gran fàbrica dedicada a la fabricació de teixits de seda i, principalment, de fibres artificials, instal·lada a mitjan s XIX, l’anomenada fàbrica de la Seda emprava com a primera matèria la que oferien les moreres de la Safor, fins al darrer terç del segle XIX. Fins al s. XVII, Almoines fou un important centre sucrer. La població ha tingut un augment constant. El poble (1 874 h agl [2006], almoiners ; 34 m alt.) és situat a la vora del riu d’Alcoi, prop de la carretera de Gandia a Vilallonga de la Safor. Població de moriscs, era habitada per 120 famílies el 1609, al moment de llur expulsió; mig segle després encara no havia recuperat la seva població. La parròquia fou erigida el 1574 amb els annexos de Morera i Benieto, despoblats de l’actual terme de Gandia. Formava part del ducat de Gandia.
