Fill natural de José María Morelos, des de molt jove participà en les lluites per la independència. Fou ministre en diverses ocasions representant el partit federalista, fins que el 1850 formà part del partit conservador. Des del 1856 fou ambaixador a Londres i a París, i féu una sèrie de gestions encaminades a cercar un rei per a Mèxic. Finalment, tornà al seu país (1862), on es proclamà ''jefe supremo de la nación'; mentre era esperada l’arribada de Maximilià (1864) fou membre de la regència. Tornà a París acompanyant l’emperadriu Carlota (1866) amb la missió d’aconseguir ajut francès per a Maximilià, però fracassà en les negociacions.