Almoradí

Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors.

El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura; més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa. Ocupa un territori generalment pla, format pels al·luvions del riu. La brolla ocupa 2 000 ha; hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec. La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals. Al secà hom conrea sobretot ametllers. Les aigües derivades del Segura des de l’assut d’Alfeitamí són distribuïdes per torn rigorós, seguint unes ordenances aprovades per Carles IV el 1793. Les indústries principals són les alimentàries (conserves i farines), les de la fusta i les joguines. El 25% de la població hi treballa. La població s’ha triplicat en un segle, amb un augment important entre el 1910 i el 1940, a causa de l’extensió del regadiu. Passa pel terme el ferrocarril d’Albatera a Torrevella, el qual té una estació a Almoradí i una altra prop de Los Montesinos (la de Las Moreras). La vila (15 186 h [2006]; 11 m alt.) és situada prop de 2 km a l’esquerra del Segura. Conquerida el 1256 per Jaume I, fou repoblada amb cristians. Felip II li concedí el 1583 el títol de vila i el 1586 se separà d’Oriola. Durant la guerra de Successió fou filipista, motiu pel qual Felip V li concedí el títol de “vila il·lustre”. El 1829 sofrí un fort terratrèmol que la destruí del tot i produí nombroses víctimes. Fins a l’exclaustració del 1835 hi havia hagut a la vila un convent de mínims. Dins el terme municipal, a més del poble de Los Montesinos, hi ha nombrosos habitatges disseminats, agrupats en veïnats, entre els quals, el que forma, junt amb un sector del terme de Rojals, la parròquia de Las Heredades.