Situació i presentació
Limita al N amb el d’Urtx i el de Puigcerdà, sobre el pla de les Forques i el coll de Mercer. Des del coll de Mercer al coll de la Creu de Maians (1.190 m, la dita creu, que no es conserva, ha estat substituïda per una de moderna del Club Muntanyenc Barcelonès en memòria de l’esquiador Jordi Prats, que hi morí el 1956), per la serra de Saltèguet, el municipi d’Alp confronta amb Palau de Cerdanya al NE (Alta Cerdanya) per mitjà de la línia que també és fronterera amb França. Des del coll de la Creu de Maians, extrem E del municipi d’Alp, el terme segueix, cap al SE, la carena divisòria que, vers la collada de Toses (1.800 m), separa la vall d’Alp de la de Ribes (terme de Toses, al Ripollès). El termenal segueix cap a ponent pel pla d’Anyella (les àmplies pastures d’aquest pla són de Toses) i, al S del terme d’Alp, en endavant continua per sota el fil orogràfic de la carena de Puigllançada (2.409 m), que limita amb Castellar de n’Hug i Bagà (Berguedà). Des del cap de la Comella, baixa fins a travessar el torrent de Coll de Pal. Ací, pel serrat de Comabella s’enfila a la Tosa d’Alp o Pedró dels Quatre Batlles (2.536 m), on es reuneixen els termes d’Alp, Das, Urús i Bagà. De la Tosa, el terme baixa per la carena de la muntanya de la Pia i per la d’Alp a les portes del municipi de Das (que confronta amb Alp per l’W) i envolta el faldar de la muntanya frec a frec amb el pla, on hi ha el poble d’Alp a la sortida de l’engorjat del riu d’Alp.
El terme d’Alp ocupa la major part de la conca del riu d’Alp, afluent per l’esquerra del Segre, que es forma prop de l’estació de la Molina, dins el terme. La conca del riu d’Alp és formada pels torrents de Malniu, de Saltèguet, de la Molina i del Sitjar, que hi conflueixen al pla de la Molina i penetren a l’engorjat de les Carboneres pel Malpàs. En aquest engorjat aflueix al riu d’Alp el torrent de Sagramorta amb les aigües que, sota Puigllançada i la Tosa d’Alp, ha recollit dels torrents Negre, de Coll de Pal i de les Setfonts. El riu d’Alp, a la sortida de la seva estreta vall, passa pel costat de la Torre del Riu, deixa el poble i terme d’Alp i per la plana d’Urtx va a unir-se al Segre a Soriguerola (Urtx).
El municipi comprèn el poble d’Alp, cap del terme, a més de les estacions d’esquí de la Molina i de Masella, totes dues amb sengles urbanitzacions. Antigament hi havia alguns altres nuclis menors, avui despoblats, com Saltèguet, Ovella, Comadovella i Sagramorta.
El terme disposa d’una bona xarxa de comunicacions. A Alp i a la Molina hi ha estacions del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i a la Tor de Querol. Hi passa la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà per la collada de Toses. Aquesta llarga collada entre els termes d’Alp i de Toses ha estat fins fa poc el pas obligat per a arribar a la Baixa Cerdanya per carretera, venint del S. D’ençà de l’any 1984, però, hom pot entrar a la comarca pel túnel del Cadí, seguint la via del Llobregat. L’accés a la boca N d’aquest túnel, a l’extrem oriental, es realitza per la carretera comarcal, que passa vora Alp, Das, Urús i Riu, on hi ha l’àrea de serveis del túnel.
La carretera directa d’Alp a Bellver, per la plana, passa per Prats i Sansor; abans de Baltarga (Bellver de Cerdanya) enllaça amb la C-16 cap al túnel del Cadí, i després, un trencall dóna opció a travessar el Segre per un pont i connectar amb la N-260. Una carretera que va d’Alp a Urtx empalma amb la N-152 de Barcelona a Puigcerdà i amb la carretera que arriba a la Molina seguint el curs del riu d’Alp. Del poble d’Alp surt un camí veïnal a Puigcerdà per Escadarcs i el pont de Soler (on enllaça amb l’antiga carretera d’Alp a la capital) i una carretera a les estacions d’esquí de Masella i de la Molina, que arriba fins a la collada de Toses, vers l’E, i té un ramal cap al pla d’Anyella ia Castellar de n’Hug vers el S. També des d’Alp s’accedeix per carretera a l’aeròdrom de la Cerdanya, situat entre els termes veïns de Das i Urtx.
La població i l’economia
Alp, segons el fogatjament dimanat de la cort de Cervera, datable vers el 1365, tenia 21 focs. Al segle XVIII la població (alpens) passà de 263 h (1718) a 427 h (1778). Del 1857 al 1877 disminuí un xic (de 648 h a 551 h), però de seguida es recuperà (579 h el 1897) i continuà ascendint fins el 1920 (645 h); des d’aleshores fins a la fi de la dècada del 1950 es mantingué força estancada (541 h el 1930 i 566 h el 1960), però en endavant va créixer ràpidament: 664 h el 1960, 889 h el 1965 i 1.070 hel 1975. Al principi de la dècada del 1980 va patir una recessió, amb 883 h el 1981, però el 1986 (894 h) ja s’apreciava una recuperació que ha continuat fins avui: 908 h el 1991, 1.219 h el 2001 i 1.389 el 2005.
El terreny forestal ocupa gairebé la meitat del terme, i en gran part correspon a bosc d’utilitat pública no consorciada que s’estén per la Molina, el Sitjar, el Paborde, Sagramorta, la Pia, Masella i per la vall de Saltèguet, d’on queda exclosa la baga del dit nom, que pertany a Puigcerdà. Pel que fa a l’ocupació de la resta del sòl agrari, la major part és ocupada per pastures permanents. A les terres de conreu, algunes de regadiu, destaquen els cereals (blat, sègol i civada), les patates i el farratge. Pel que fa a la ramaderia, hi ha bestiar boví, porcí, oví i equí.
El sector industrial és dominat pel ram de la construcció, de la reparació d’automòbils, de maquinària agrícola i de les instal·lacions mecàniques de la Molina i de Masella. El sector terciari és el que comprèn un major nombre d’ocupats (70,77% el 2001). Dins el comerç es destaquen els establiments d’alimentació i d’equipaments per a la pràctica dels esports (sobretot per a l’esquí, la caça i la pesca). El dissabte se celebra el mercat setmanal. El municipi disposa de serveis sanitaris i escolars bàsics i, a més de les estacions d’esquí, de diverses instal·lacions esportives.
Cal dir, però, que l’activitat terciària més important és la turística, centrada a Masella i, sobretot, a la Molina, que és, amb Font-romeu, el centre pioner d’esports hivernals de Catalunya. Des de fa uns quants anys les instal·lacions i el seu entorn s’utilitzen també a l’estiu, quan hom pot gaudir dels karts de muntanya, de les sortides a cavall, amb bicicleta de muntanya o simplement a peu. No hi manquen els restaurants ni els allotjaments de diferents categories. A la muntanya hom pot acollir-se també als refugis de diverses entitats excursionistes i al refugi del Niu de l’Àliga, al capdamunt de la Tosa d’Alp, que de fet pertany al municipi de Bagà (Berguedà).
El poble d’Alp
El poble d’Alp, amb 947 h el 2001, és situat al raiguer de la muntanya (1.158 m), a l’extrem NW del terme i a l’esquerra del riu del seu nom. L’església parroquial de Sant Pere és d’origen romànic, però molt modificada; en aquest temple, de paraments robusts, s’ha descobert un mural dibuixat a la paret N del presbiteri, que representa sant Cristòfol. El temple va ser usat com a castell al segle XII. Alp ha estat, després de Puigcerdà, la primera població de la Cerdanya que ha tingut un creixement residencial, amb xalets i apartaments per a estiueig i residència a l’hivern per als afeccionats als esports de neu.
El poble d’Alp reuneix diferents entitats i associacions veïnals i esportives. Les celebracions més tradicionals són la festa major, per Sant Pere (juny), durant la qual es dansa el ball de solters i casats, i al setembre s’organitza la Mostra Gastronòmica de Cuina de la Cerdanya. Pel desembre se celebra el Mercat Tradicional de la Puríssima.
Altres indrets del terme
La Molina i Masella
L’estació d’hivern de la Molina és situada a la sortida del túnel del Caragol, sota la collada de Toses, a la capçalera del riu d’Alp, dit ací riera de la Molina. El 2001 hi havia una població de 424 h. A la collada de Toses hi havia l’antic Hostal de la Molina, documentat almenys des de la segona meitat del segle XVIII. El 1909 s’hi hostatjaren uns novells esquiadors del Centre Excursionista de Catalunya (com que encara no hi arribava el tren, vingueren en carruatge des de Ribes de Freser). Aquesta excursió és a l’origen del modern barri i estació hivernal de la Molina. El 1911 s’hi celebrà la primera competició oficial d’esquí, dins el Tercer Concurs Català i Setmana Esportiva de Ribes de Freser, i l’any següent, en la primera internacional s’atorgaren les copes d’Alfons XIII i del president de la República Francesa. El 1925, el Centre Excursionista de Catalunya hi inaugurà el seu Xalet de la Molina, construït a mig aire del serrat del Sitjar, al camí del turó de la Perdiu, al lloc on hi havia l’inacabat Porxo Nou del Sitjar. Els plans són de l’arquitecte Josep Danés. El Xalet va ser arrendat a Pere Adserà que, amb la seva família, va contribuir molt al seu èxit en aquella primera època. Els anys següents s’anaren esglaonant diverses construccions: la capella de la Mare de Déu de Montserrat (1926), d’estil neoromànic, el garatge, un guardaesquís (1929), l’Hotel de Pere Adserà (1936) i l’ampliació del Xalet (1948). Els xalets particulars, la capella de la Mare de Déu de les Neus a Supermolina, hotels i refugis d’entitats excursionistes i d’esquí s’anaren esglaonant per la muntanya en tres zones principals: la de l’Estació i el Sitjar, la del Xalet del Centre i la de Supermolina o de Font Canaleta, unides per la carretera de l’Estació. El 1969 ja era oberta la nova carretera des de la collada de Toses per la baga sota el pla d’Anyella, pel Coll Sisè i pel túnel de l’Estandard per a enllaçar amb la de Supermolina.
El primer teleesquí es construí a Font Canaleta l’hivern del 1942; el seguí el telecadira del Xalet del CEC al turó de la Perdiu i els altres successivament pels vessants de Puigllançada i de la Tosa d’Alp. Entre el 1976 i el 1977 s’inicià una nova fase d’expansió esportiva amb un seguit de millores, com el nou estadi de competició a la pista de la Comella, i porteriorment es reorganitzà la xarxa de telecadires i teleesquís. La temporada d’hivern 1999-2000 s’inaugurà un remuntador que uneix les estacions de la Molina i de Masella.
Les instal·lacions actuals, que inclouen un circuit d’esquí de fons, consten de nombrosos serveis (assistència mèdica, establiments hotelers, refugis, apartaments, xalets particulars, restaurants i bars, un centre comercial, una zona de patinatge, una guarderia i parc infantil, etc.).
La Molina celebra la festa de la Mare de Déu de les Neus a l’agost, a més de les ja tradicionals baixades de torxes durant l’hivern i la Trobada d’acordionistes a l’agost.
L’estació d’hivern de Masella, amb 18 h el 2001, sorgí gràcies a la recerca de noves pistes d’esquí. Va ser inaugurada pel desembre del 1967. Posteriorment hom hi ha afegit noves instal·lacions mecàniques d’accés i pistes amb diversos graus de dificultat des del pla de Masella (1.600 m) fins al cim de la Tosa (2.536 m). Un sector de les pistes és dins el terme de Das (els Cóms i Coma Oriola), bé que connectat des del cap del Bosc amb la xarxa general de teleesquís i amb el pla de Masella per una carretera. Hom troba a Masella també diverses classes d’allotjament i serveis (restaurant, sala de convencions, autoservei, una botiga de venda i lloguer de material esportiu, instal·lacions esportives, servei mèdic, etc.), i com ja s’ha dit, es connecta amb la Molina mitjançant un remuntador.
La Torre de Riu, Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred i els despoblats
Paco Esteban (CC BY-SA 2.0)
A la sortida de l’estreta vall del riu d’Alp, a la dreta, hi ha la gran propietat de la Torre de Riu, casal restaurat modernament. S’hi dreça la capella, medievalitzant, de la Divina Pastora, on es venera la imatge de la Mare de Déu d’Ovella, reproducció de la d’aquest lloc que fou destruïda el 1936. S’hi celebra un aplec al setembre.
L’antic monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (o de Riufred) ha deixat escassos vestigis a la vall d’Alp, a 2 km del poble, abans del roc d’Esquera: una paret amb opus spicatum, situada vora un modern forn de calç. El monestir d’Umfred va ser erigit i dotat pel comte Frèdol de Cerdanya, que l’any 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Consta com a filial de Tavèrnoles el 1079 i el 1268, quan el susdit cenobi en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell. A partir del segle XI, no hi ha constància de la seva comunitat i sembla que devia restar com a possessió de Tavèrnoles per a les pastures.
El despoblat de Saltèguet, dit antigament Saltèguel, és a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer. Les ruïnes són a la sortida de la baga de Saltèguet, al replà de les Gavarres, vora el km 150 de la carretera de Ribes a Puigcerdà. Hi hagué l’antiga parròquia de Sant Martí, documentada (Saltegal) en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Al segle XIV s’esmenta el castell de Saltèguet i al segle següent encara se cita el lloc. L’avetar de Saltèguet, tot i que és dins d’Alp, pertany al municipi de Puigcerdà, que l’adquirí el 1393 de Pere el Cerimoniós.
Sota el km 156 de la carretera de Ribes a Puigcerdà, al costat de la pista que baixa a la Molina, prop de l’entrada de l’engorjat del Malpàs al riu d’Alp, enlairat, hi ha el despoblat d’Ovella, prop de l’actual porxo d’Ovella. El lloc és citat (Evella) en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Hi ha la capella, antiga parròquia, de Santa Maria d’Ovella, construcció força alterada però que conserva algun vestigi romànic, com una porta de mig punt tapiada, visible des de l’interior. En depenia el lloc, avui despoblat, de Comadovella (segle XIII), situat vora el riu d’Alp. Una còpia de la imatge de la Mare de Déu d’Ovella es venera al mas de la Torre de Riu.
En un indret estratègic, avui enmig d’un bosc, hi ha el despoblat de Sagramorta, prop de la Molina, vora el torrent de Sagramorta, que desguassa al riu d’Alp, no gaire lluny de les pistes d’esquí. El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Socramortua). Hi havia una església dedicada a sant Vicenç. El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars. A la primeria del segle XX només restava una borda, que el 1927 va ser arrendada pel Club Muntanyenc Barcelonès i convertida en refugi per als esports de neu. Reformat en diverses ocasions, el 1972 passà a ser propietat del dit club.
La història
Alp és documentat ja com a parròquia en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Albi). Cap al 863-64 s’hi deturà el monjo Eudald de Conques, acompanyat del comte Salomó de Cerdanya, amb les relíquies de sant Vicenç, diaca d’Osca, que a la primeria del segle IV fou martiritzat a València, relíquies que eren traslladades de Saragossa a Castres. Sembla que Alp formà part de la baronia d’Urtx, que posseïren els vescomtes de Cerdanya i després els de Castellbò i també els Urtx, anomenats vescomtes d’Urtx al traspàs del segle XI al XII. El 1316 el rei adquirí de Ramon d’Urtx la major part del terme d’Alp. La que pertanyia als vescomtes de Castellbò fou donada el 1346 per Ricard Bernat de Foix a Sicard de Llordat. La part del rei, en la qual hi havia compresos els llocs de Saltèguet, Ovella i Sagramorta, va ser venuda per Pere III el 1368 a Jaume de Pallars, senyor de Mataplana, el qual el 1373 la vengué a Joan de Lussana o de Laçana i finalment l’hereu i germà d’aquest, Pere, el 1393 la va vendre a la vila de Puigcerdà. D’aquesta manera, Alp es convertí en lloc reial, de la vegueria de Puigcerdà.