Alpont

Alpuente (es)

Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte. Les fonts són abundants. La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní. La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers. Els principals conreus són els cereals (blat i ordi, sobretot), amb la pràctica del guaret anual, i la vinya (1 100 ha). El regadiu és poc extens. La ramaderia es limita al bestiar oví. La població, que havia augmentat lentament fins el 1910 (3154 h), disminuí des d’aleshores fins a arribar a 1440 h el 1981; la limitació econòmica i l’aïllament han provocat una forta emigració. La vila (157 h [2006]; 974 m alt.) és situada al peu de l’antic castell. La resta de la població del municipi és distribuïda en una sèrie de pobles (El Collado i Corcolilla) i llogarets (La Torre, La Torre de Abajo, El Hontanar, Vizcota de Arriba, Vizcota de Abajo, La Canaleja, La Almeza, La Cuevarruz, Cañada Seca, Baldovar, Barandia, El Chopo, La Cañadilla, Obispo Hernández o Las Eras, La Hortichuela, Campo de Arriba, Campo de Abajo, La Carrasca i Arquela). Alpont és, probablement, d’origen romà i durant l’època islàmica, al s. XI, fou centre d’un petit regne de taifa ( taifa d’Alpont). Fou una de les poblacions que l’antic governador de València, Abū Sa'īd, convertit al cristianisme, lliurà, el 1236, al bisbe de Sogorb. La parròquia, actualment arxiprestal, fou fundada el 1307 (l’actual església fou edificada pels volts de l’any 1555). El 1336, Pere III de Catalunya-Aragó la incorporà a la corona i tingué vot a corts. S'hi celebraren les corts del Regne de València el 1319 i el 1390. Els s. XIV i XV fou una vila important. El 1587 en fou separat el terme de la Iessa i el 1729 el de Titaigües. Durant la Primera Guerra Carlina fou ocupada per les forces de Cabrera, del 1835 al 1840, les quals la incendiaren en abandonar-la després d’haver estat assetjada pel brigadier Aspiroz. A més de la d’Alpont, el terme municipal comprèn les parròquies de la Corcolilla i d’El Collado.