Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona. Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero. En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la col·laboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una estadística de la classe obrera barcelonina (apareguda posteriorment com a apèndix de l’obra de Cerdà Teoría general de la Urbanización). Pel setembre del mateix any fou un dels organitzadors de la campanya de recollida de signatures que acompanyaven l’exposició obrera que reclamava la llibertat d’associació per als treballadors, adreçada a les corts constituents. L’informe que pronuncià davant la comissió d’aquestes corts que examinava el projecte de llei sobre l’exercici i la policia de la indústria manufacturera, és un dels texts obrers més importants apareguts aquell temps a Catalunya.