Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia (1.128 m), tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix. La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar. Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic (al cap Negret).
Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el s. XVII: 2.000 h, que al final del segle següent passaren a 4.800. Al llarg del s. XIX i fins el 1960 la població s’estancà i sofrí una emigració massiva al nord d’Àfrica i a l’Amèrica del Sud, i des del 1960 la població ha augmentat a causa del turisme.
Les principals activitats econòmiques són la pesca, les indústries conserveres, el sector dels serveis i el de la construcció i l’agricultura. Un 40% del terme és conreat; un 9% del qual és de secà, que ocupa 126 ha: ametllers (50 ha), garrofers (5 ha) i guaret. El regadiu, amb 1 180 ha, és dedicat en gran part als cítrics (440 ha) i els nesprers (350 ha), tot i que resten oliveres i ametllers regats gràcies a les aigües del riu d’Algar i nombroses fonts (aigua lligada a la terra). El turisme ha assolit una gran importància. Gràcies a aquesta activitat, gairebé un 70% de la població activa es dedica als serveis.
La vila (15 114 [2006], alteans ; 68 m alt.) agrupa el 85% de la població. Una citació de l’àrab Yāqūt és la més antiga referència a Altea (o potser al poble d’Altea la Vella) involucrada a la taifa de Dénia, i conquerida per Jaume I el 1244; la repoblació amb catalans començà quatre anys després.
Carrer d’Altea (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Pere II de Catalunya-Aragó atorgà carta de poblament el 1279 a fur de València. És assentada sobre un tossal ben defensat per una muralla des del s. XVI, desbordada al s. XVIII. El 1849 tenia 1.450 veïns i hom ja havia enderrocat el castell; el carrer Major enllaça la placeta de l’església amb el vell mercat fora porta. La carretera, el ferrocarril i el pla han estirat, al s. XX, el nucli urbà vers la mar ( Altea Baixa ), entorn de l’antic convent de Sant Pere, de franciscans observants, fundat el 1600.
No gaire lluny hom troba el llogaret d' Altea la Vella (o el Poblet de les Cases), amb 185 h concentrats i 1.140 h disseminats en caseries, com Cap Negre, la Foia d’Altea la Vella , l’Olla , Capblanc i Sogai , en masies (entre les quals, l’antiga alqueria de Benimussa) i riuraus. Dins el terme municipal es troben, a més, l’antic castell de Bèrnia i els despoblats d’Albalat d’Altea i de Benasquer.
El port, construït entre el 1933 i el 1956, consisteix en una escullera angular paral·lela a la costa; el tràfic comercial hi és negligible. És travessada per l’autopista de València a Alacant. Hi ha un dels campus de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.