Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al teatre de la Santa Creu. Escriví en el Diario de Barcelona i en el Diario Constitucional, on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup d’El Propagador de la Libertad. El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament.
El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara (1827?), mostren encara el gust neoclàssic, però el tema de l’obra al·ludida deriva ja cap a un Romanticisme al qual es lliurà plenament en drames com Los caballeros de la banda. El criteri polític, i no únicament l’estètic, l’impulsà a traduir, entre d’altres, obres de Voltaire, George Sand, Dumas i Walter Scott.