Es donà a conèixer amb la publicació de la revista Litoral i de la col·lecció homònima que dirigia a Màlaga. Posteriorment es traslladà a Madrid, on es casà, el 1931, amb la poetessa Concha Méndez, amb la qual compartiria la tasca d’impressor i d’editor de revistes i col·leccions de poesia: “Héroe”, “Caballo verde para la poesía”, etc, que es constituïren en portaveus de la Generació del 27. Membre d’aquesta, excel·lí per la seva poesia elegant, on fongué elements cultes, de procedència barroca, amb d’altres de populars i vagament avantguardistes: Las islas invitadas (1926), Ejemplo (1927), Soledades juntas (1931), etc. També d’aquesta època són l'Antología de poesía romántica española (1932), la biografia de Garcilaso de la Vega (1934) i la peça teatral, escrita amb José Bergamín, El triunfo de las germanías, estrenada a València el 1937. Dos anys després s’exilià, primer a Cuba i més tard a Mèxic, on edità la col·lecció de clàssics castellans “La Verónica”. Es dedicà al cinema —fou el guionista de Subida al cielo (1951) dirigit per Luis Buñuel— i escriví alguns llibres de poemes (Fin de un amor, 1946; Poemas en América, 1955), tenyits de nostàlgia i d’un cert Romanticisme. L’any 1960, un any després de l’accident mortal d’automòbil, aparegueren a Mèxic les Poesías Completas, que, ultra la producció original, recullen les seves traduccions de Shelley i de Puškin.