Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos. Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler. La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos (1853). Escriví narracions a la manera de Hoffmann: Noite na Taverna (1873), i un drama: Macário.