Heretà el marquesat de Vilafranca en morir el seu pare (1578). El 1595 ocupà l’almirallat de les galeres de Nàpols, i més tard l’almirallat de les galeres de la corona castellana. Fou ambaixador extraordinari de Felip III a la cort d’Enric IV de França (1608), i exercí com a governador de Milanesat (1616); aleshores derrotà Carles Manuel de Savoia a Apertola, ocupà Vicelli i altres places i finalment obligà Carles Manuel a signar la pau de Pavia (1617). Fidel a la política del duc d’Osuna i del marquès de Bedmar, restà implicat en l’anomenada conspiració de Venècia, motiu pel qual perdé el càrrec.