Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349; dos anys abans fou ocupat Chieri. Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny (1355); adquirí per compra el Vaud (1359). Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya. Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont (1360); el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars; finalment, n'obtingué la regència (1368). Realitzà una expedició a Orient (1366-67) en auxili del seu cosí Joan V Paleòleg. La seva intervenció en el conflicte entre el papa i els Visconti li valgué d’ésser reconegut senyor de Biella (1379). Prestà suport, contra Carles III de Durazzo, a Lluís I d’Anjou, que li cedí la darrera possessió angevina al Piemont, Cuneo (1382), i que ell acompanyà a l’expedició a Nàpols, durant la qual emmalaltí i morí.