Creà una narrativa de gran sensibilitat psicològica, influïda per la literatura francesa. Sobresurt la novel·la Midás király, 1892 (‘El Rei Midas’). Com a crític teatral es mantingué en el camp purament estètic i defensà el “bon gust”. Entre els anys 1917 i 1922 dirigí el Teatre Nacional Hongarès.