Fill de Tuthmosis III i Meryetre Hatšepsut (distinta de la famosa Hatšepsut), la principal característica del seu govern és la política exterior que portà a terme a l’Àsia per tal de mantenir les conquestes de Tuthmosis III. En el decurs de tres campanyes a Síria-Palestina, derrotà set reietons a Takhsy, prop de Kadeš, al S de Síria (1448), combaté Mitanni al centre de Síria (1444) i lluità a Palestina, prop de la plana d’Esdreló (1442). La seva política interior és menys lluïda, com ho demostra l’escassetat de les seves construccions: a Núbia (Amada, Buhen i Semna), sotmesa des del regnat de Tuthmosis III, i en algunes localitats egípcies (Kawn Umbū, Aswān, Karnak i la Vall dels Reis, on es troba la seva tomba). És famós per la seva gran afecció als esports, fins al punt que constitueix el prototip del faraó esportiu de la dinastia XVIII, i per la seva brutalitat (sis dels reietons derrotats en la primera campanya foren morts personalment per ell).
Interior de la tomba del faraó Amenofis II amb una representació de la deessa Isis agenollada
© Corel Professional Photos
Faraó de la dinastia XVIII (1450-1425 aC).