És fundador i professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967. La seva creació artística és preferent ment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena “Foto-grafic Art”. Ha dut a terme campanyes publicitàries per a nombroses empreses, entitats i institucions catalanes. El seu estil s’engloba en el conjunt d’influències pop-art, amb un to irònic que s’allunya de l’austeritat racionalista, per bé que la influència més acusada és la del dissenyador suís Josef Müller Brockman. És l’autor del llibre Barcelona gràfica, publicat el 2001 i reeditat el 2006, un dels reculls més exhaustius del patrimoni gràfic de la capital catalana des d’una perspectiva pop, el qual ha tingut un gran èxit tant entre els professionals del disseny com entre els amants de la ciutat. Ha obtingut el premi Laus en sis ocasions, i també el Premi Nacional de disseny (1992) i el Ciutat de Barcelona (2001).