Feu estudis a Tarragona, fou mestre a Agullana i després seguí la carrera militar. Coronel del regiment de fusellers de muntanya Sant Ramon durant la guerra de Catalunya contra Felip V, actuà els anys 1713 i 1714, sobretot al Vallès, al Maresme i al Llobregat. Els seus esforços conjuminats amb els de Josep de Moragues i el marquès de Poal per aixecar el país contra els exèrcits ocupants foren contrarestats per l’estratègia dels mariscals Bracamonte, Vallejo i González. Després de la capitulació de Cardona (setembre 1714), en la qual fou amnistiat, es posà al servei del coronel Vallejo. Però malgrat la seva claudicació fou empresonat a Verges i dut a Girona, d’on fugí (abril 1715) cap a França. Després marxà a Viena, on, segons Francesc de Castellví, comandà una companyia de cavalleria del regiment del general Jacinto Vázquez (1716). Encara lluità a Grècia contra els turcs i fou fet presoner en el setge de Zuornic. Obtinguda la llibertat (1718), aconseguí el govern del castell de Cotrona, al regne de Nàpols, on morí.
Signatura d’Ermengol Amill
Militar.