Estudià a Al-Azhar i a Montpeller. És autor del llibre Aforismes sobre els costums que recorda El llibre dels caràcters d’Ibn Hāzm. Però la seva fama és deguda a les dues obres revolucionàries que publicà (bé que hom les creu escrites o almenys directament inspirades pel seu mestre Muhāmmad 'Abduh), Tahrīr al-mar'a (‘Alliberament de la dona’, 1899) i Al-Mar'a al-ǧaadīda (‘La dona nova’, 1905), les quals defensen els drets de la dona criticant la tradicional estructura de la societat musulmana.