Pujà al tron després d’un cop d’estat contra Mentuhotep IV, del qual era visir. Traslladà la capitalitat de Tebes al Faium, un oasi situat al SW del Caire; reorganitzà l’administració i el país; controlà de forma estricta els monarques, o governadors de les províncies, bastant poderosos, i donà un gran impuls al principi de la corregència, en virtut del qual un rei associava al tron el primogènit o el fill de més edat (ell ho feu, el 1971 aC, amb Sesostris I). En política exterior, la majoria d’empreses guerreres foren obra de Sesostris I durant la coregència. És bastant conegut en el pla personal gràcies a tres obres literàries: la Profecia de Neferty, que narra els seus orígens i alguns dels seus fets; la Instrucció d’Ammenemes, en la qual es descriu l’assassinat del rei, i el Conte de Sinuhé, que procura, fet molt infreqüent, la data exacta de la seva mort. Fou enterrat a la piràmide que es feu construir a Lisht (uns 55 km al SW del Caire), mal conservada (15 m d’alçada).