Residí durant molt de temps a Buenos Aires. Fou notable, sobretot, la seva obra novel·lística, en la qual prengué una actitud d’observació i de denúncia de les contradiccions de la societat sud-americana i contraposà sovint el camp i la ciutat, des d’un angle de crítica social. La carreta (1929), El paisano Aguilar (1934), El caballo y su sombra (1941), La luna se hizo agua (1944), La victoria no viene sola (1952), Corral abierto (1956) i Desembocadura (1958), són novel·les, entre d’altres, que marquen un camí de politització progressiva i mostren les seves grans qualitats narratives. Conreà també el conte, la poesia i el teatre.