Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis. La presa d’Avaris, capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou (1567-1085 aC). Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen (Tall al-Far’a) (1565 o 1564?), amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou. Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy (part de Palestina i Fenícia). Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al principat de Kuš. D’aquesta forma, la ulterior expansió faraònica fins a la quarta cascada del Nil (regnat de Tuthmosis III) quedava ja prefigurada. En el pla interior, hom sap molt poc del seu regnat, durant el qual tingué un paper important, segons que sembla, la reina Amosis Nefertiry. Construí poc (a Karnak, el temple d’Amon), i és l’únic faraó de la dinastia XVIII del qual hom no ha trobat la tomba.