Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica; arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos. Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor (1548), Dafnis i Cloe de Longus (1559), les Vides paral·leles (1559) i les Obres Morals (1572) de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França.