Visqué una gran part de la seva vida a Atenes, on fou mestre i amic de Pèricles. És autor d’un tractat sobre la natura. Reprengué la temàtica de l’escola de Milet tenint en compte la crítica dels eleàtics. Admetent que el pas del no-ésser a l’ésser (i viceversa) és inconcebible, afirmà que “tot és en tot”, que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina de les homeomeries). Aquesta idea només era concebible admetent la divisibilitat infinita.
Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, l’Intel·lecte (Noûs), que identificà amb el principi d’animació i d’individualització de les coses que constitueixen l’ordre harmònic de l’univers. Explicà que els astres eren pedres incandescents, la qual cosa li valgué l’acusació d’impietat per part dels enemics de Pèricles i la condemna a l’exili. Descobrí que la Lluna rep la llum del Sol i explicà els eclipsis de Sol i de Lluna. S'ocupà també de temes biològics i psicològics, com és ara la sensibilitat.