Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín (1792) i educà el futur Guillem IV (1806). D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana (1813-15), però aviat adoptà posicions conservadores. Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors (1832).