Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen (1954-57), escriví novel·les i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit (‘Les cireres de la llibertat’, 1952) i la novel·la Sansibar oder der letzte Grund (‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957), crítica del totalitarisme que anul·la la llibertat individual. De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novel·les Die Rote (‘La pèl-roja’, 1960) i Efraim (1967). Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in Providence (‘La meva desaparició a Providence’, 1971), i la novel·la Winterspelt (‘Espelta d’hivern’, 1974). El 1958 es traslladà a Suïssa, on es naturalitzà el 1972.