Doctor en lletres (1946) per la Universitat de Buenos Aires, ensenyà literatura en diverses universitats del seu país i d’EUA, on residí molts anys. Autor d’una notable Història de la literatura hispanoamericana (1954), reeditada nombroses vegades, i d’estudis literaris com Ensayos (1946), Ibsen y su tiempo (1946), La crítica literaria contemporánea (1957), Teoría y técnica del cuento (1979), La crítica literaria y sus métodos (1979), La crítica literaria (1984) i Nuevos estudios sobre letras hispanas (1986), entre d’altres. Des dels 17 anys conreà, amb èxit, el conte. Obres com Vigilia (1934), Fuga (1953), Evocación de sombras de la ciudad geométrica (1989) —novel·les—, Las pruebas del caos (1946), El Grimorio (1961), La sandía y otros cuentos (1969), La locura juega al ajedrez (1971), El leve Pedro (1976) i Los primeros cuentos del mundo (1979) —contes, que aplegà a Cuentos I-VI (1999)— el situaren al primer pla de les lletres argentines.