El relleu, accidentat, s’obre en tres valls, recorregudes per torrents que, com les serres que les separen, estan orientats de NE a SW. Aquestes serres, on predominen les roques calcàries, estan disposades en escates i imbricacions, i corresponen a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana. La costa és rectilínia, alta i escarpada, i a la part oriental i meridional presenta accidents importants com el del port d’Andratx ( es Port d’Andratx) i les platges de Sant Elm i la de Camp de Mar. Enfront de Sant Elm es troba l’illot des Pantaleu i l’illa de sa Dragonera. A la part muntanyosa predomina el bosc de pins i la garriga. Aquí hi ha un dels enclavaments de margalló més importants de Mallorca i que forneix de primera matèria l’artesania de palmes. La superfície conreada es troba al fons de les valls i ocupa només una quarta part del terme municipal, amb predomini del secà (ametller, olivera, garrofer, etc). Hi ha bestiar oví i cabrum i pesca, pedreres de materials de construcció i argila de terrissaire. El turisme, localitzat a Camp de Mar, al Port d’Andratx i a Sant Elm, és l’activitat més important del municipi. La població cresqué durant la segona meitat del s. XIX a conseqüència de la prosperitat econòmica derivada del comerç d’ultramar però que també originà una forta emigració d’andritxols, la qual augmentà amb l’enfonsament del tràfic colonial, fins al punt de provocar la decadència demogràfica del municipi entre el 1900 (6 516 h) i el 1960, que només tenia 4 113 h. En el període 1955-60 la taxa mitjana de natalitat s’havia reduït al 12,12 i la de la mortalitat era del 20,03. La vila (4 805 h [1991], andritxols ; 100 m alt.) és situada al fons de la vall principal, recolzada a la muntanya, a 5,5 km del port, que domina, a la confluència de dues valls secundàries: la coma Freda, per on segueix el camí d’Estellencs, i la coma Calenta. Als seus orígens era una posició on s’acollien els pobladors cristians de la conquesta davant els perills dels corsaris turcs. Des d’aleshores fou el centre d’un territori que responia a dues jurisdiccions, la del bisbe de Barcelona i la del rei (baronia d’Andratx); a les quals s’afegiren les de la Inquisició i del bisbe de Mallorca. El nucli primitiu, a la part més alta, és format pes Pantaleu i es Pou Amunt, des d’on la vila ha anat creixent cap al sud, fins al pont de can Terrola, amb un traçat en quadrícula que contrasta amb la vila antiga. L’església parroquial és del s. XVIII, té una sola nau i és dedicada a sant Bartomeu i a la Mare de Déu dels Àngels. Conté una imatge de santa Caterina Tomàs, d’Adrià Ferran. El municipi comprèn, a més, els nuclis de s'Arracó, es Port d’Andratx, Camp de Mar i Sant Elm. Es troben torres de defensa a la mateixa vila, a son Mas, so n'Orlandis i so n'Esteve. Al nord de Sant Elm hi ha les ruïnes de l’antic monestir de la Trapa .
